Catedral basílica i Muralles romanes de Tarragona

Colonia Iulia Urbs Triumphalis Tarraco - World Heritage
EL TEXT INDICATIU
La Muralla Romana de Tarraco i la Catedral Basilica de Santa Maria de la Seu Metropolitana i Primada de Tarragona

21/11/12

El 25 de novembre, la putrefacta ressurrecció de mòmies politiques, i els falsos cants de sirena pel federalisme del Pere Navarro del PSC

Francament, que a aquestes alçades de la campanya electoral catalana del 25 de novembre, de sobte,  ressuscitin cadàvers politics, jo diria més aviat mòmies polítiques, fa que tot plegat resulti tan grotesc i esperpèntic, que fan agafar ganes de tirar la tovallola, i el dia 25 fotre el camp ben lluny de totes les fronteres artificials i/o naturals.
¿Com es pot atrevir en aquests moments el tal Borrell, aquest català lleidetà i espanyolista, sortir ara fent declaracions per enterbolir encara més l'enrrarit ambient que respirem des del passat dia 11 de setembre i que ha anat in crescendo?. El Josep Borrell aquest incombutible membre del PSOE, i no del que en queda del PSC, se n'hauria de recordar dels escàndols del seu partit i dels seus líders socialistes en temps de l'Alfonso Guerra i del seu germanissim, o dels Gal entre d'altres escàndols. També hauria de recordar la pèssima gestió de govern i econòmica feta pel segon Tripartit presidit per l'inútil José Montilla i els vividors de la politica de l'ERC i d'IC-V d'aquells anys que li van donar suport.
 Com s'atreveix ara, a parlar del que no hi ha res ni confirmat i demostrat?. En aquest apunt no surto en absolut en defensa ni de l'Artur Mas ni de CiU, entre d'altres coses perquè no tinc cap intenció de votar-los. És més, el dia 25 de novembre, d'ací poc més de 4 dies, no penso anar a votar ningú. El que passa és que no suporto aquests repugnants oportunismes politics de politics que ja són autèntiques mòmies com el tal José Borell.
Si analitzem fredament tot el que s'ha dit durant la campanya electoral, tot ha girat al voltant de la sobirania i de la independència. No és que no sigui important, que ho és, però els partits s'han oblidat descaradament de la precarietat en que ha quedat l'ensenyament i la sanitat, l'assistència als infants i joves que cada dia engreixen més les xifres de desnodrits i de viure sota els llindars de la pobresa.
I qui n'ha parlat de tots aquests centenars de milers d'infants i de joves, i de les families desnonades, i de les que tenen tots els seus membres de la familia sense feina, etc?. Davant de tots aquests despropòsits, és possible que encara puguin quedar ganes d'anar a votar?. Per què?, per a qui?.
El personal del PSOE el que hauria de fer és callar i quedar-se tots plegats ben quietets als despatxos de Ferraz, perquè tots els mals i gangrenes que ha patit i continuen patint els del PSC els hi han encomanat ells. Ells són els màxims responsables de la desmembració del socialisme català. Així doncs, que callin d'una punyetera vegada els Borrell i demés fauna ibèrica que omple les files de l'espanyolissim PSOE.
És aterrador observar l'escandalosa mediocritat politica que els ciutadans estem suportant, aguantant i tolerant..Francament no ho entenc, no ho puc entendre.
Per cert. Que el Pere Navarro, el líder de les escurrialles que queden del PSC, deixi d'enganyar a tots plegats amb la seva falsa proposta del federalisme. Fa més de 32 anys que els del PSOE parlen de federalisme, però han sigut i són tant rabiosament centralistes com els del PP. Pobre PSC!.