Catedral basílica i Muralles romanes de Tarragona

Colonia Iulia Urbs Triumphalis Tarraco - World Heritage
EL TEXT INDICATIU
La Muralla Romana de Tarraco i la Catedral Basilica de Santa Maria de la Seu Metropolitana i Primada de Tarragona

6/2/13

La Cimera anticorrupció, a la catalana, al Palau de la Generalitat

Avui, tots els mitjans de comunicació catalans ens parlen de la Cimera que ha organitzat el govern de Catalunya per a combatre la corrupció politica i intentar que la real i crua desafecció politica de la societat no vagi a més. Aquesta cimera entre politics no resoldrà res, ni plantarà cara a la problemàtica real i putrefacta que des de fa massa anys afecta a la secta politica catalana i espanyola.
La corrupció a Espanya ve de lluny Alguns casos de corrupció politica. En temps de Felipe González la corrupció ja era un fet. I així ha anat tirant la politica i la societat durant tots aquests anys.
El cas Gürtel-Barcenas, tot i ser un dels casos més escandalosos, desgraciadament no són els únics clica aqui.
Per exemple, ja no ens en recordem dels ERE d'Andalucia?, o de l'escandalós fons dels rèptils?. No ha passat tant de temps com per haver-los oblidat tan fàcilment, no fotem.
La cimera convocada pel president Artur Mas és un espantaocells. Només servirà per a evidenciar, com ja ho ha fet, els interessats i partidistes desacords entre els diferents partits politics. Ni per combatre la corrupció politica es posen d'acord. Qui se'n pot fiar d'aquesta gent?. No tenen cap mena de credibilitat, i la poca que encara els hi pugui quedar, la van perdent a troços cada vegada que obren la boca. Per als politics és més important anar marcant paquet que combatre realment la corrupció que neix al si, oh paradoxa!, del ventre mateix de la politica.
Una forma real i social per combatre la corrupció de la secta dels politics, seria que la llei electoral que diuen que necessita Catalunya contempli les llistes obertes facilitant una major i més directa participació dels ciutadans.
L'elector té dret a elegir directament els seus representants no imposats pels partits. El ciutadà té dret a votar a aquelles persones que es presenten a les eleccions i que es mereixen confiança, i no votar una llista tancada que presenta cada partit on s'hi han colat amiguets, gent agraida, familiars, etc dels dirigents politics i molts ineptes llepaculs per descomptat.
 Concretament jo no penso tornar a votar mentre no pugui fer-ho, com a minim, en llistes obertes i ben diàfanes.
A mi no m'ha de dir cap president ni secretari general de cap partit que voti a vividors de la politica que ells han posat a les seves llistes, vividors que generalment omplen totes les paperetes electorals que ens ofereixen.
Aquesta història s'ha d'acabar, perquè també és una forma més de corrupció politica i d'estafar als ciutadans que voten.
El problema de fons és si els politics actuals estan preparats per passar pel sedaç, i si estan realment preparats per a fer front a la corrupció galopant dels politics d'ací i d'allà, perquè la corrupció politica a l'Estat espanyol és un mal endèmic.
Addenda.- Duran Lleida, és el paradigma del cinisme politic a Catalunya. El Cas Pallerols és una mostra més de la galopant i desbocada corrupció politica catalana. Casos ajuntaments de Sabadell, Lloret de Mar, les ITV..., quin altre cas saltarà a les pàgines dels diaris demà o passat demà?.