Catedral basílica i Muralles romanes de Tarragona

Colonia Iulia Urbs Triumphalis Tarraco - World Heritage
EL TEXT INDICATIU
La Muralla Romana de Tarraco i la Catedral Basilica de Santa Maria de la Seu Metropolitana i Primada de Tarragona

25/3/13

Els Matins de TV3 i l'excessiva i trista incapacitat politica per al diàleg

Per poc observador i crític que pugui ser qlasevol persona, fàcilment es podrà adonar que la qüestió del diàleg, o de dialogar, no és tan fàcil com pot semblar a primer cop d'ull. 
Desgraciadament, les tertulies i debats que ens ofereixen les diverses televisions espanyoles, i també la catalana TV3, són una mostra incomparable i insuperable per a comprendre que això de dialogar encara no està fet per a una ampla capa de la societat, incloses, qui ho diria, persones que tenen determinats nivells culturals gens menyspreables.
 El programa matinal de TV3 batejat sota el nom d'Els Matins, dia rere dia ens demostra que no s'està gaire per la feina del diàleg. Molts matins, si estic a casa, intento veure el programa i la tertulia, però també molts d'aquests dies em veig obligat a tancar la tele amb una desagradable sensació de frustració.
El motiu?. És fàcil d'explicar. Els participants a les tertulies massa sovint es trepitjen entre ells, no amb els peus, no, sinó amb la paraula. Quan menys t'ho esperes, el que està parlant i encara no ha acabat d'exposar la seva opinió, ja és avassallat per un altre participant. De sobte, són tres o quatre que volen fotrre cullerada, i el resultat és un galliner descontrolat. Penós, molt penós.
Sembla estrany, si més no, que entre persones que la majoria d'ells tenen uns nivells culturals raonables, no siguin capaços de controlar les seves emocions primàries, i deixin tant sovint de banda els principis bàsics que haurien de regular aquests debats o bé tertulies.
Però això no passa només a TV3, que va!. Al programa Al Rojo Vivo de La Sexta, al migdia, passa el mateix, com també es repeteix la trista història als debats/tertulies de La Cuatro, etc. La llista seria llarga, quasi tant com els canals de TV existents i d'emissores de ràdio, on també es repeteix la trista història. 
I si això passa a les simples tertulies televisives, també passa al Congreso de los Diputados de Madrid i en d'altres parlaments inclosos els d'altres països europeus. Una societat que no ha après a escoltar al del costat, i que d'alguna manera vol imposar els seu criteri com passa molt sovint, és una societat malalta.
Perquè, si a tot això, encara hi afegim la sordera crònica i perversa dels politics pel que fa a no escoltar els clams de la societat que diuen que governen, és per agafar els bàrtols i fotre el camp.