Catedral basílica i Muralles romanes de Tarragona

Colonia Iulia Urbs Triumphalis Tarraco - World Heritage
EL TEXT INDICATIU
La Muralla Romana de Tarraco i la Catedral Basilica de Santa Maria de la Seu Metropolitana i Primada de Tarragona

15/4/13

Jordi Pujol i Soley no és ni ha sigut mai cap simbol de Catalunya

President i ex president, Artur Mas i Jordi Pujol
És immoral i aberrant, politicament parlant, afirmar com ho ha fet el president Artur Mas que l'ex president Jordi Pujol, sigui un simbol de Catalunya, i que atacar-lo, és com si s'ataqués un símbol de Catalunya. 
Com a català sento vergonya de la baixesa i de la mediocritat i sectarisme politic que ens governa actualment.
Per començar, Jordi Pujol i el seu equip politic, amb Miquel Roca al capdavant, van cometre el gravissim error, entre molts altres, de no acceptar el finançament per a Catalunya com el que tenien, i tenen, al Pais Basc i a Navarra. 
Un error imperdonable que encara l'estem pagant avui i de quina manera senyors Pujol i Artur Mas.
Jordi Pujol va ser un president de la Generalitat terriblement egocèntric i personalista. Des d'un començament l'ombra del president Josep Tarradellas li va fer nosa, i la va eliminar tant bon punt li va ser possible fer-ho. També va marginar, en el seu moment, al seu delfí, al Miquel Roca Junyent perquè ja li estava fent una ombra allargassada que mig apagava al mateix Jordi Pujol.
Jordi Pujol no va ser precisament un politic que tingués excesius miraments amb els periodistes. La seva frase "ara, això no toca" la utilitzava a discreció quan alguna pregunta li molestava o fins i tot l'irritava. En sóc testimoni presencial d'aquestes actituds de menyspreu i, diria fins i tot, de supèrbia. Jordi Pujol no és cap simbol que representi els anhels ni les apiracions del poble de Catalunya. Jordi Pujol, en ocasions, es comportava amb els periodistes com un nen consentit i mal educat.
 Jordi Pujol pot passar a l'història com un president que va aguantar i ostentar la presidència de la Generalitat durant més de 20 anys, tot i que els darrers 8 anys de la seva presidència ja no va comptar, fou evident, amb el suport majoritari dels electors catalans. 
I és precis recordar que les politiques de Jordi Pujol i de Miquel Roca sempre van ser de pactisme, de l'anar tirant, del peix al cove..., mai es va endevinar ni de lluny cap gest ni cap actitud que assenyalés alguna aspiració independentista de CiU.
Quan el Miquel Roca va intentar tenir èxit a Espanya, presentant-se a les eleccions espanyoles l'any 1986 pel Partit Reformista Democràtic que ell mateix va fundar al veure's arraconat pel Pujolisme, va rebre la patacada més sonada de la història. No va assolir ni un sol escó al Congreso de los Diputados. La devallada politica de Miquel Roca ja tocava fons.
Als catalans sempre ens podrà quedar el dubte sobre què hagués sigut de Catalunya, si el Jordi Pujol en lloc d'aferrar-se a la cadira de la presidència fins a l'extenuació, hagués cedit el pas al Miquel Roca per a que fos el candidat a la presidència de la Generalitat. Sigui com sugi, el cert és que ni Jordi Pujol ni el mateix Roca Junyent, per més pare de la Constitución que sigui, no van ser ni ahir ni avui cap simbol de Catalunya.
En qualsevol cas poden ser un referent politic de l'epoca de la transició politica espanyola i catalana, i de la consolidació de la democràcia després de 40 anys de dictadura franquista com tants altres politics de l'època. Res més.