Catedral basílica i Muralles romanes de Tarragona

Colonia Iulia Urbs Triumphalis Tarraco - World Heritage
EL TEXT INDICATIU
La Muralla Romana de Tarraco i la Catedral Basilica de Santa Maria de la Seu Metropolitana i Primada de Tarragona

24/5/13

El Barça pot apropiar-se de la senyera, del nostre simbol nacional?

El guirigai i la pol.lèmica que s'ha encetat a Barcelona a nivell social, esportiu i fins i tot politic per haver-se autoritzat vestir l'estatua de Colom amb la samerreta blaugrana, està amagant vergonyosament el debat que sí que hauria de preocupar i molt a la societat catalana en el seu conjunt.
A mi particularment se me'n fot que l'alcalde de Barcelona, el convergent Trias, hagi autoritzat disfressar ridiculament l'estàtua de Colom amb una samarreta esportiva del FCB. Se me'n fot totalment. Ja s'ho faran els de can barça. És el seu problema.
Una altra cosa, i molt diferent, és que la segona vestimenta esportiva del club barceloní sigui la Senyera, el símbol nacional per excel.lència del nostre país.
És legal l'ús de la Senyera en una samarreta d'un club de fútbol per més que sigui el Barça el que s'ha atrevit a usurpar el simbol nacional per a ús particular?.
I aqui sembla que ni sindicats, ni nacionalistes, ni partits politics, ni entitats culturals i /o sobiranistes, etc, els importi ben poc aquesta usurpació d'un simbol col.lectiu com és la Senyera. És patètic que hagin organitzat tots plegats tanta algarabia al voltant de la samarreta de Colom, i callin pel que fa a l'ús indegut que es pensa fer de la Senyera. Patètic i escandalós.
Tot l'escàndol mediàtic, politic i social s'ha centrat en la ridicula disfresa de Colom que, a més, només a beneficiat a una empresa multinacional, i potser de retruc també ha aportat alguns diners a les arques de l'ajuntament barceloní. Però sigui com sigui, com a català he de protestar, i protesto des del meu senzill bloc, per l'ús indegut i arbitrari de la Senyera per un club de fútbol, sigui quin sigui el club en qüestió.
Tot plegat és tant penós i patètic, que continuo pensant que la societat en la que em toca viure, que és la catalana, està més malalta i histèrica del que em podia arribar a imaginar. Francament, és com per fotre el camp, apretar a córrer i no aturar-te fins arribar a Gibraltar.