Catedral basílica i Muralles romanes de Tarragona

Colonia Iulia Urbs Triumphalis Tarraco - World Heritage
EL TEXT INDICATIU
La Muralla Romana de Tarraco i la Catedral Basilica de Santa Maria de la Seu Metropolitana i Primada de Tarragona

4/7/13

L'exèrcit d'Egipte ha aturat el desordre del govern islamista de Mursi

Abdel Fattah al Sisi, cap de l'exèrcit egipci
A Egipte, La intervenció militar foragitant definitivament del govern a Mohamed Mursi i el seu partit radical dels Germans Musulmans, no es pot considerar exactament un cop d'estat militar.
 Jo, més aviat la qualificaria d'una acció de l'`exèrcit d'intervenció d'emergència per aturar d'una vegada la degradació social, politica i econòmica del país pèssimament gestionat pels islamistes dels Germans Musulmans en només poc més d`un any de govern maldestre i islamitzat.
Si per als egipicis l'acció militar de fa unes quatres hores no és un cop d'estat, per què ens entestem a Europa de parlar de cop d'estat militar si per als directament afectats no ho és?. 
La intervenció, en el moment més  oportú i adequat, de l'exèrcit egipci tampoc se la pot considerar com un cop d'estat militar, si es té en compte el clam popular, el clam de centenars de milers d'egipcis de tota condició social demanant la intervenció dels militars tot demanant sense parar la dimissió del caducat Mohamed Mursi. I cal recordar que desenes de milers d'egipcis que amb esperança van votar als Germans Musulmans, ara reclamen dia sí i dia també que se'n vagin.
Desenes de milers d'egipcis a la plaça Tahrir del Caire
Pel bé del mateix poble egipci; per l'estabilitat politica i econòmica del Pròxim Orient i pel bé del conjunt del món occidental i especialment d'Europa, la intervenció militar a Egipte es podria qualificar de providencial  i estabilitzadora.
La gradual i imparable islamització integrista i cada cop més radical imposada a la societat egipcia propugnada pel ja inexistent govern dels Germans Musulmans, anava acompassada amb la islamització, també gradual però imparable, del govern islamista del turc Erdogan.
Aquesta aproximació politica i religiosa dels dos països més poblats de l'extrem est de la Mediterrània i a tocar de l'Estat democràtic d'Israel, a la llarga, no hagués aportat res de bo ni per a Israel, ni per a Occident i menys encara per a la Unió Europea.
El món musulmà globalment, o és capaç d'una vegada per totes separar sense traumes el que és la politica i la vida del cada dia de la societat de la religió, o aquests països no aixecaran mai el cap.
Addenda.- Per cert. Avui, al programa Els Matins de TV3 ingenuament s'ha formulat la pregunta del segle: "Us ha decebut el resultat de les primaveres àrabs?". Jo preguntaria als qui han formulat la pregunta el següent: de quina o quines il.lusories primaveres àrabs parlen els de TV3?. És que hi ha hagut alguna primavera àrab a Tunissia, a Libia, a Argelia, a Qatar, a Dubai, al Marroc o a Siria, per exemple?. No parleu més de primaveres àrabs que mai han existit.