Catedral basílica i Muralles romanes de Tarragona

Colonia Iulia Urbs Triumphalis Tarraco - World Heritage
EL TEXT INDICATIU
La Muralla Romana de Tarraco i la Catedral Basilica de Santa Maria de la Seu Metropolitana i Primada de Tarragona

2/8/14

9N 2014 i la Catalunya del clan mafiós Jordi Pujol-Marta Ferrusola

És inaudit el què està passant en aquest petit país que es coneix històricament com Catalunya, una Catalunya que està incrustada a l'extre nord est de la peninsula Ibèrica. És, també inaudit, que davant d'aquest escàndol financer i politic sense precedents en la història recent d'Espanya i de Catalunya, l'actual president de la Generalitat, Artur Mas, hagi intentat treure ferro al cas dient que es tracta d'un assumpte estrictament personal i familiar del clan Pujol-Ferrusola.
Els membres de la casta sectària dels Pujol-Ferrusola (Eren altres temps)

No senyor Artur Mas, no. No és un asumpte estrictament personal i familiar, perquè pressumtament aquesta familia merescudament tan menyspreada actualment, s'ha apropiat de centenars de milions d'euros que pertanyien al bé comú, és a dir a l'erari públic.
És, per tant, inaudit i escandalós que un president de la recent recuperada Generalitat de Catalunya, tan desitjada i esperada majoritariament per la ciutadania catalana, hagi rebut l'estacada i la bofetada més sonora amb la fastigosa i repugnant corrupció sistemàtica de Jordi Pujol i Soley,  d'aquell que durant 23 anys llargs va ser el president de la Generalitat i es dedicava a donar lliçons d'honestedat a tort i a dret.
El clan mafiós Pujol-Ferrusola tenia uns tentacles de pop gegantí. Ho xuclava quasi bé tot el que se li posava pl devant, segons es pot deduir de les informacions diàries que ens ofereixen els mitjans d'informació escrits i audiovisuals com, per exemple, La Sexta i La Cuatro, tant en els espais informatius de les 14 hores que ofereixen tots els dies de la setmana, com des d'els seus espais de tertulians dels migdies Al Rojo Vivo o Las Mañanas de Cuatro. Esmento aquests canals de TV perquè són els meus preferits.
De l'affaire Pujol-Ferrusola no hi ha cap mena de dubte que aquella data mitica del 9N-2014 en quedarà tocada i, crec convençudament, que molt tocada. L'engany que els ciutadans de Catalunya hem tingut amb la insolidaritat, l'ambició desmesurada i la traició, sí traició, de qui ens va governar durant més de 23 anys, no s'blidarà en tan sols 98 dies i 6 hores que falten pel 9N-2014, ni de lluny.
Qui em coneix sap que, des de fa més d'un any pel que fa a la tan remenada consulta sobiranista, sempre he pensat que al darrere d'aquesta operació politico/mediàtica està amagada l'oligarquia barcelonina, que en el fons la independència o no de Catalunya no és el més important, sinó que el que els interessa és tenir ben agafada la caixa i remenar els calerons sempre pensant en la Gran Barcelona. 
Molts sectors de la societat catalana, especialment de les Terres de Ponent, del Camp de Tarragona i de les Terres de l'Ebre, som ben conscients del nefast repartiment dels diners públics en inversions que es fan destinades fora de Barcelona, de l'àrea metropolitana i de Girona. 
El president Artur Mas i Jordi Pujol
De fet, i com que ningú sap amb seguretat què passarà i que es farà el dia 9N, passi el que passi jo em penso estar o bé tranquil.lament a casa, o potser uns dies abans me'n vagi a passar uns dies fora de Catalunya a escampar la boira.
Donada la situació de corrupció generalitzada en l'àmbit estatal i català, jo ja no em crec res ni a cap politic sigui d'ací o sigui d'allà.
Potser que els catalans ens comencem a preguntar seriosament des de quan el president Artur Mas, l'estafador Jordi Pujol i Soley i la gran majoria de dirigents de CDC i no cal dir d'UDC són independentistes?. A tot estirar s'han convertit miraculosament en independentistes des de fa un parell d'anys, abans ni se'ls sentia parlar d'independència..., els interessava pel que es veu el peix al cove. Ells ja en tenien prou.
I el catalans tampoc hem d'oblidar que Jordi Pujol i Soley i el seu braç dret, Miquel Roca Junyent, van rebutjar el concert econòmic quan se'ls hi va plantejar des de Madrid per allà els anys 1977-1978 del segle passat. En què quedem doncs?.
Algú encara té l'esma de creure's a tota aquesta colla de gaus?. I els d'ERC haurien de deixar de fer el paperina, perquè la seva comèdia ja fa massa temps que dura. O algú encara es creu que aquesta gent portarà Catalunya a la independència, si no ho van fer quan van estar als governs de Maragall i del Montilla?. Com s'ho van passar de bé els Carod, Puigcercós, l'Ernest Benach i demés especímens politics d'ERC durant les dues legislatures que els van permetre tastar poder, bons sous i sucoses jubilacions.
Encara, insisteixo, us queden ganes de votar a tota aquesta genteta?.
Addenda.- .VozPopuli.