Catedral basílica i Muralles romanes de Tarragona

Colonia Iulia Urbs Triumphalis Tarraco - World Heritage
EL TEXT INDICATIU
La Muralla Romana de Tarraco i la Catedral Basilica de Santa Maria de la Seu Metropolitana i Primada de Tarragona

27/5/15

El PP ja ha perdut els nervis, la compostura i el sentit del ridicul

Pablo Iglesias aplaudint a Manuela Carmena
El guirigai que s'ha armat al si de la dreta descaradament hereva del franquisme, no té semblança en cap altra situació post electoral dels darrers 37 anys.
El PP desprès de saber-se els resultats de les eleccions municipals i autonòmiques del passat diumenge dia 24 de maig, ha perdut els nervis, el sentit del ridicul i la compostura.
L'Esperanza Aguirre i esperpèntic Rafael Hernando, em sembla que es diu així, realment han demostrat a tota l'oponió pública espanyola i catalana, que la nostalgia de temps passats franquistes, joiosament superats per las nostra societat, encara els està marcant. Que callin aquest parell de peperos de dir bestieses i parides propies de gent estúpida.
En 48 hores, aquest parell de passarells del PP, han passat d'atacar brutalment i amb una falta d'ètica i rigor politics i fins i tot humà  a Manuela Carmena l'alcaldable de Madrid, acusant-la de comunista i de voler destruir la democràcia i fer-nos retornar als temps que ells, precisament ells, miren amb nostàlgia i enyorança. És normal. El PP és fill directe del franquisme; el PP va ser gestat i partit al si del franquisme tardà, però amb l'evident i indiscutible marca franquista, el règim que va privar de les llibertats individuals i col.lectives a tota la societat espanyola durant 40 anys.
Quan el passat diumenge seguia les informacions de l'escrutini de les eleccions des de diferents canals de TV, i anava comprovant com el Partido Popular anava perdent alcaldies, presidències i governs de comunitats autònomes, no m'ho podia creure de tant content i cofoi que em sentia davant la derrota electoral de la dreta més dura i pura espanyola.
Feia molt temps que els resultats d'unes eleccions no em sacsejaven tant com en aquesta ocasió, i quan vaig anar comprobant que Podemos i els partits d'esquerra arrabassaven el poder de les mans del PP al País Valencià, a l'Aragó, a Extremadura i a les Ïlles Balears entre d'altres territoris, no m'ho podia creure. Va ser, a nivell personal, molt emocionant, molt esperançador. Tot i que era de nit, em semblava que estava sortint el Sol per l'horitzó en un dia radiant de maig.
Arraconar a l'oposició al PP és el deure que té, que tenim els ciutadans d'aquest país empobrit i famèlic gràcies a les politiques antisocials que ha aplicat la dreta espanyola al llarg dels darrers quatre anys.
I el govern de Rajoy, del patètic i mediocre Rajoy, ha governat per als especuladors, per a les empreses de l'Ibex35, i per als corruptes, ajudant-los amb les seves politiques a fer-los molt més rics, mentre empobria a la classe treballadora i enfonsava la classe mitja.
Addenda.- Les cinc propostes o mesures de Manuela Carmena per als primers 100 dies.
Per cert, els de la dreta catalana també han rebut un bon varapalo electoral. Se'l mereixien evidentment. A les eleccions catalanes anunciades per al 27-S si em decideixo anar a votar ho faré per Podemos, si aquesta formació politica concorre a aquestes eleccions; i també votaré Podemos quan el mediocre president Mariano Rajoy es decideix convocar les eleccions generals previstes per a la propera tardor.