Catedral basílica i Muralles romanes de Tarragona

Colonia Iulia Urbs Triumphalis Tarraco - World Heritage
EL TEXT INDICATIU
La Muralla Romana de Tarraco i la Catedral Basilica de Santa Maria de la Seu Metropolitana i Primada de Tarragona

29/9/15

Ara Catalunya ja no té cap necessitat de repetir "más de lo mismo"

Catalunya s'ha despertat 48 hores desprès de les eleccions per al Parlament de Catalunya amb el dilema d'Artur Mas sí/Artus Mas no. És a dir, serà o no el proper president de la Generalitat de Catalunya el mateix president en funcions actual i que ens ha citat a les urnes en tres ocasions en només cinc anys?. 
Si els dos governs incomplerts de l'Artur Mas, el president de les retallades, només han servit per a retallar a tort i dret en sanitat, en serveis socials, en ensenyament i educació i en serveis socials, a més de robar pagues extres als treballadors públics de Catalunya i congelar els salaris?.
Els dos governs, a les dues mitjes legislatures, de l'actual president en funcions mentre retallava, destinava desenes de milions d'euros en ambaixadetes i demès estructures d'Estat, a més de crear una conselleria que no existia a la mida del conseller Francesc Homs amb la despesa que aquest nou càrrec ha suposat a les exhaurides arques públiques cde Catalunya.
Si a tot aquest reguitzell de despropòsits hi afegim l'escàndol del 3%, de la porqueria politica del clan Pujol/Ferrusola que ho ha emmerdat tot, i dels més que comprensibles dubtes que tenim moltissims catalans, de que l'Artur Mas no en sapigués res de res de tot aquesta merda, no veig per enlloc que el proper president del govern català que ha de sorgir de les eleccions parlamentàries del 27-S, tingui de ser forçosament i imprescindiblement el que fou ex conseller d'economia i finances de la Generalitat en temps del Jordi Pujol.
Catalunya ja no necessita un altre govern de dretes liberal com el de CDC, ja n'hem tingut prou i massa. I el que faltaba per arrodonir la tensa politica catalana actual: El Tribunal Superior de Justicia de Catalunya (TJSC) imputa a l'Artur Mas, a la consellera d'ensenyament, Irene Rigau, i a l'ex vicepresidenta de la Generalitat, Joana Ortega, pel fets del 9-N.
Retallades a tort i a dret sense miraments en drets socials
Per altra part, la posició de la CUP en el sentit de negar-se a donar suport a l'Artur Mas per a que sigui investit president, em sembla lògica i coherent, atenent-nos als seus plantejaments a l'analitzar en rigor els resultats electorals d'abans d'ahir diumenge.
Per poc espavilats que siguem, és prou clar i evident que l'anomenat procès sobiranista/independentista ha quedat tocat gravissimament, perquè una cosa són els escons i una altra ben diferent són els vots. 
Una cosa són els escons que són vàlids per a la composició de qualsevol Parlament, i una altra cosa molt diferent és el plebiscit, plebiscit que s'ha fotut de cap ja que només va obtenir el 48% dels vots emesos, i les eleccions del 27-S eren eleccions parlamentaries, no eren un plebiscit per més que alguns s'entestin en afirmar el contrari, tot i que el plebiscit va fracassar.
És evident, doncs, que els catalans, Catalunya, ja no tenim cap necessitat de repetir plat i cullera, n'estem farts. Catalunya ja no necessita más de los mismo, malgrat la insolència dels incondicionals i  dels hooligans de l'Artur Mas. La CUP ja ho ha deixat ben clar, malgrat tractar-se d'una formació ideològica pateticament heterogenia i que no sempre fensa els interessos de la gran majoria de catalans.