Catedral basílica i Muralles romanes de Tarragona

Colonia Iulia Urbs Triumphalis Tarraco - World Heritage
EL TEXT INDICATIU
La Muralla Romana de Tarraco i la Catedral Basilica de Santa Maria de la Seu Metropolitana i Primada de Tarragona

20/6/16

Eleccions al Parlament de Catalunya per a la propera tardor?

Mentre els politics que encapçalen les llistes electorals dels partits més significats i significatius partint dels resultats de les eleccions de ja llunyà 20-D, i que no van cuallar en cap sol.lució per a la formació de govern central, totes les enquestes coincideixen en confirmar que dreta conservadura del PP guanyarà les eleccions (està per veure si en vots i també en escons), i que la coalició Garzón-Iglesias deixa enrere als de Pedro Sánchez, al PSOE.

Curiosament crida l'atenció que mentre les enquestes estatals referents a les eleccions generals donen per fet que els socialistes perden pistonada, els socialistes catalans, el PSC, aguanta i fins i tot es referma, segons l'enquesta d'opinió que La Vanguardia publica avui. L'enquesta de La Vanguardia també ens ofereix algunes sorpreses prou significatives en clau catalana. Per exemple, la CUP s'ensorra per sort dels catalans, i curiosament les forces independentistes no creixen. Només ERC podria guanyar un grapat més de vots.
El socialisme espanyol està pagant les seves politiques aplicades en els darrers 12 anys, i l'entente que aquest partit que es vanta de socialdemòcrata sovint, tant a Madrid com a la EU, s'ha alineat amb la dreta del PP i dels Populars Europeus. I això, tard o d'hora es paga, señores barones del PSOE de Extremadura, de Asturias y de Andalucia, es paga amb un fort peatge. Tant és així, que aquelles politiques del PSOE que es confonien massa sovint amb les de la dreta espanyola i europea, també va pasar factura als socialistes de Catalunya.
El PSC que ja per allà els anys 1976-1977 va ser venut al PSOE a baix preu pe Joan Raventós, màxim dirigent del PSC, amb el suport de la cúpula del partit, ha arribat al limit de convertir-se, avui, en un partit catalanista desvirtuat i desualificat per les constants intromisions de Ferraz en els asumptes particulars del PSC. El PSOE que es vanta tot sovint de ser un partit federalista, en la qüestió catalana ha demostrat ser un partit tant o més centralista que el mateix PP. El PSOE ha intentat controlar i domesticar el socialisme català. 
El socialista Josep Pallach
Ja ho va fer força bé en temps del Raventós desprès de la trencadissa de l'entesa politica amb el sector de Josep Pallach. Des d'aleshores, el PSC ha anat trampejant la situació politica interna de Catalunya, amb els seus sorpassos en temps del Pasqual Maragall i del José Montilla.
La situació politica del socialisme català d'aquells temps, i la crispació que es va produir al si dels moviments socialistes de Catalunya, es va voler vestir de sol.lució pactada..., però ho va ser realment?.
Jo estic convençut que no ho va ser. I la caiguda en desgràcia del Maragall pels foscos interessos centralistes del PSOE encara ara l'estan pagant. S'ho mereixen.
Ara, avui, el PSC si realment vol resorgir de les cendres on el PSOE els ha condemnat, ha de trencar d'una vegada per totes aquell cordó umbilical artificial que els del PSOE i el PSC de fa més de 40 anys van confegir artificialment.
Ferraz ha demostrat històricament que no ha entès res del tarannà dels catalans, de les seves aspiracions com a poble i nació que és i ha sigut. Ferraz està massa enlluernat amb la plaza Mayor de Madrid, la Cibeles i la Moncloa com per a prendre consciència que Catalunya està molt lluny de totes aquelles històries i aventures madrilenyes.
De moment, el PSOE dirigit des de les bambalines pels decrèpics Felipe González, José Bono i Alfonso Guerra entre d'altres, hauran de fer de ben segur la travessa pel desert i la sequera electoral. I retornant la mirada cap a Catalunya, cal preguntar-se si el president Puigdemont convocarà eleccions a partir de la tardor i desprès d'haver-se sotmès a la Moció de confiança, o si tot va ser un atac de ràbia contra la nefasta CUP. 
Fins el 26-J a la nit, està clar que tot està embastat i ben mblicat.
Addenda.- Tot sovint les persones amb el vertigen laboral, social i politic  que vivim dia a dia, fàcilment ens oblidem de fets històrics que ens són prou propers. Aqui deixo aquest enllaç de La Vanguardia que ens permet en un cop d'ull consultar l'evolució de les legislatures democràtiques espanyoles des de la restauració de la democràcia.