Catedral basílica i Muralles romanes de Tarragona

Colonia Iulia Urbs Triumphalis Tarraco - World Heritage
EL TEXT INDICATIU
La Muralla Romana de Tarraco i la Catedral Basilica de Santa Maria de la Seu Metropolitana i Primada de Tarragona

27/10/16

Pablo Iglesias fa una intervenció magistral al Congrès de Diputats

Pablo Iglesias, el líder indiscutible de l'oposició
Magnifica, contundent, directa i sense concesions ha sigut la intervenció del líder de Podemos, Pablo Iglesias, en el seu torn d'intervenció a la sessió prèvia a la investidura de Mariano Rajoy com a president del govern de l'Estat espanyol.
Crec que al llarg dels gairebé 40 anys de democràcia, un cop superada la dictadura franquista, no s'havia fet una intervenció com la que ha fet Pablo Iglesias avui al matí, i la intervenció de rèplica que ha tornat a fer a la del Mariano Rajoy. Fantàstic, Pablo Iglesias, i a nivell personal et felicito. He de confessar que he gaudit escoltant-te com feia molt de temps que no ho feia.
Per contra, les tristes i patètiques intervencions del candidat a la presidència del govern, ha sigut grotesques i esperpèntiques, amb un fracassat intent de ser iròniques i circenques. Mariano Rajoy no té remei, és un cas perdut com a orador i com a politic. A nivell personal no ho sé, perquè no he tingut el disgut d'arribar a conèixer-lo. Ni ganes, està clar.
Perfecta i en un estil diferent, ha sigut també la intervenció del Garzón, que ha arrodonit a la perfecció l'anterior d'Iglesias. 
I la veritat és que, desenganyem-nos, Antonio Hernando, el recent estrenat portaveu del grup socialista, ha fet una intervenció que no ha aportat res de nou, perquè els seus intents de camuflar la traició que les èlits del PSOE han comés amb la defenestració de Pedro Sanchez com a secretari general electe per la militància del seu partit, no té justificació possible. El PSOE està realment tocat de mort. No està ja a l'UCI, està com qui diu pendent de ser traspassat, traslladat, a la pedra mortuoria.
Antonio Hernando, un traidor més abandonant a Pedro Sanchez
Que l'Antonio Hernando, el braç dret de Pedro Sanchez, defensors tots dos del No és NO, i que ara ens vingui en un discurset més propi d'un escolar d'institut, en lloc de fer un discurs coherent, realista i confessant que passat demà dissabte investiran Rajoy com a president del govern, entre d'altres motius perquè si anavem tots plegats a una terceres eleccions, el PSOE cauria encara més del que ja s'ha enfondrat, i Unidos-Podemos se situaria com a segona força politica a nivell de l'Estat espanyol.
Hernando tampoc s'ha referit que els del PSOE, amants de les portes giratories com és notori i demostrable, no estaven disposats a pedre previlegis. 
Del que potser no són conscients els del PSOE del Felipe Gonzalez i de la grotesca Susana Diaz, és que els privilegis que intenten defensar donant suport a la casta de la dreta espanyola més descarada i corrupta, els hi seran arrabassats pels mateixos ciutadans més aviat que tard.
Per cert, cal esperar que els del PSC passat demà dissabte, al final no s'abaixaran els pantalons i també els calçotets abstenint-se a la votació d'investidura del Rajoy. Seria un suicidi politic en tota regla per als socialistes catalans. Que es fotin el Felipe Gonzalez i la Susana Diaz.