Catedral basílica i Muralles romanes de Tarragona

Colonia Iulia Urbs Triumphalis Tarraco - World Heritage
EL TEXT INDICATIU
La Muralla Romana de Tarraco i la Catedral Basilica de Santa Maria de la Seu Metropolitana i Primada de Tarragona

26/11/16

Fidel Castro, el vell dictador cubà, s'ha mort. Visca la democràcia!

Ens diuen que el dictador Fidel Castro s'ha mort. Els catalans tenim una dita popular que diu :"morta la cuca, mor el verí" però en el cas de la tràgica Cuba castrista la dita no és ben bé encertada.
I no és encertada perquè si és cert, com diuen, que el tal Fidel ja està de cos present, també és cert que al menys de moment ho ha deixat tot ben lligat i relligat.
Per tant, cap dictador i/o repressor del seu poble no és mereixedor ni d'una sola llàgrima o lament de cap demòcrata amant de les llibertats individuals i col.lectives de qualsevol poble o nació.
El clan familiar dels Castro i tots els seus fidels llepaculs que els han anat adulant al llarg de més de mig segle llarg, encara ostenten el poder i per decomptat el poder que aguanten amb mà de ferro. Que es mori un dictador, qualsevol dictador, pel que fa a mi, em produeix un evident sentiment de joia, com si els pulmons se m'enxamplessin tot tenint la sensació de respirar un aire més pur, més net. No cal dir que els cubans també suspiren complaents esperant que el mal somni de la dictadura Castrista també mori.
Em resulta impossible, ni per simple humanitat, sentir cap pena ni tristor per la mort de Castro. Més aviat he sentit pena i solidaritat amb les victimes del seu despotisme, pels empresonats durant anys per no compartir l'ideari del Clan Castro i pels afusellats a causa de la seva disidència. Vagi per a tots ells i per a les seves families el meu dolor i el meu suport incondicional.
Desgraciadament aquestes subliminals sensacions s'esvaeixen ràpidament quan retorno de la realitat psicològica i emocional i retorno a la realitat pura i dura del moment present. Constato que amb la mort del dictador cubà, els cubans continuen sotmesos als dictats dels seus hereus, i continuen sotmesos a la manca de llibertat que els van arrabassar fa 60 anys o més.
Que mori un dictador, en aquest cas Fidel Castro, no significa que hagi mort la dictadura d'aquella allargassada ïlla del Carib. Els segrestadors de les llibertats democràtiques dels seus habitants no han afluixat ni un milimetre, i continuen asfixiant-los. Ha de morir la dictadura, i si cal que mori la cuca o les cuques, doncs que es morin i aqui pau i allà glòria.
Desgraciadament el president, per sort, sortint dels EEUU, Barack Hussein Obama, va pactar amb la dictadura cubana un seguit d'acords econòmics, però no es va molestar en desencallar d'una punyetera vegada la dictadura.
Obama se n'anirà qui sap cap a on per a jubilar-se, mentre que els cubans hauran de continuar aguantant les insolències del Clan Castro i dels seus llepa culs.
Un mal i desgraciat acord el de Barack Obama amb el germanissim del ja mort Fidel. Obama passarà a la història de la presidència dels USA com un president fracassat.
Ha signat acords desastrosos amb el règim totalitari islamista de l'Iran; ha desencadenat guerres a l'Ibia i a Siria amb conseqüències de desastre sideral. Ja veiem com està Libia i Siria. Obama tampoc ha sigut capaç, en 8 anys de president, tancar definitivament la vergonya de Guantànamo, ni ha pogut convèncer ni als seus per engegar el control de les armes entre la població civil nordamericana, etc.
I per postres, potser per allò que Barack Hussein Obama provè d'una familia musulmana, durant els 8 anys del seu mandat ha destruït pràcticament les molt bones relacions diplomàtiques, comercials i culturals que abans els USA mantenien amb l'Estat Jueu d'Israel.
Obama ha sigut per al seu país i per al món, un dels més desastrosos presidents ianquis. Sort que d'ací a dos mesos pocs s'enrecordaran d'ell. Potser Donald Trump sigui capaç per a posar en ordre tot el que Obama ha desgavellat.
Addenda.- Barack Hussein Obama marxarà de la Casa Blanca ignorant, voluntariament o no, que la religió islàmica és l'autèntic enemic d'Occident i de retruc del Món. És un autèntic desastre.