Catedral basílica i Muralles romanes de Tarragona

Colonia Iulia Urbs Triumphalis Tarraco - World Heritage
EL TEXT INDICATIU
La Muralla Romana de Tarraco i la Catedral Basilica de Santa Maria de la Seu Metropolitana i Primada de Tarragona

17/12/16

Un PSOE nafrat busca pastor/a per a aplegar el ramat escampat

Rodriguez Zapatero, ex president espanyol
La casta politica espanyola i catalana estan convulses, nervioses i cada cop són menys capaces d'afrontar les politiques que realment afecten als ciutadans, al poble ras. 
La casta politica d'aquest patètic país que en diuen España, i que darrerament ha engreixat les seves files amb el personal de Podemos ( o no Podemos) amb les tipiques i clàssiques picabaralles de galls pròpies dels de la casta politica més rància i gastada, també ha saltat a les portades mediàtiques per l'escandalós crit de guerra de Rodriguez Zapatero cridant a tot pulmó el seu suport a l'andalusa Susana Diaz per a liderar el nafrat PSOE.
La veritat és que Rodriguez Zapatero no és la persona més adequada per a proposar-se com l'aval de la candidata andalusa, a no ser que als de la casta casposa i decrèpita del PSOE els importi ben poc qui serà el proper líder del seu partit, un partit que mai ha sigut el meu ni ho serà. 
I dic que Zapatero no és el més indicat, perquè quan va ser president del govern durant una legislatura i mitja, perquè va plegar engolit per la crisi econòmica que se li va tirar al damunt d'ell i de retruc al damunt de tots eks ciutadans, va ser incapaç de veure l'onada asfixiant que se'ns tiraba al damunt. 
Zapatero va ser abandonat pel seu ministre d'economia, Pedro Solbes, perquè el aleshores president no escoltava les advertències i alarmes que s'ecoltaven ben fort avisant de la crisi. Zapatero també ens va embolicar a tots els ciutadans a pagar el desgavell del seu govern amb la qüestió de l'operació Castor, que ens costa a tots 3.500 milions d'euros amb interessos inclosos.
Baja, que el tal Zapatero és tot un personatge i paradigma d'un politic fracassat, to i que segur que la porta giratoria li gira ben engreixada, i és un d'aquells politics que és amic dels seus quan la cosa va rutllant, però té l'art hipòcrita d'abandonar-lo quan les coses es posen lletges. Pedro Sánchez ja el deu conèixer prou bé a l'expresident del PSOE que li va facilitar sense cap mena de dificultat el govern espanyol per majoria absoluta al PP del Rajoy.
Es fotran l'ostia els dos junts, o abans treuran els ganivets?
No seria jo qui acceptaria que un personatge amb aquests lamentables i esperpèntics antecedents, s'alcés de la cadira, m'abracès i em proclamès com el salvador del meu deteriorat i esberlat partit politic.
La veritat és que dedico aquest post al PSOE, no perquè m'importi el seu present ni el seu futur, sino perquè sí que em neguiteja constatar la gran mediocritat politica que pastura dia sí i dia també pels prats i camps del país a costelles de la gana del poble.
La Susana Diaz no en parla, però els resultats electorals ho diuen ben clar: l'any 2015 va guanyar a Andalusia, és cert, però amb menys vots dels que va obtenir el seu predecesor Griñán. O sigui que una miqueta més d'hulimitat presidenta d'aquelles terres llunyanes del sud peninsular.
Per cert, Catalunya tampoc se n'escapa de les turbulències entre la casta politica catalana. En poques hores la màxima responsable del  PDECAT, Mercè Conesa, i el president de la Generalitat, topen frontalment en declaracions contradictories per la qüestió del Procès fatídic i del referendum independentista. Anem bé. Diuen que tot queda a casa. De veritat?.