Catedral basílica i Muralles romanes de Tarragona

Colonia Iulia Urbs Triumphalis Tarraco - World Heritage
EL TEXT INDICATIU
La Muralla Romana de Tarraco i la Catedral Basilica de Santa Maria de la Seu Metropolitana i Primada de Tarragona

9/2/17

Pablo Iglesias i Iñigo Errejon, heu caigut a la trampa de la casta

Aviat reventarà la Caixa B del PP a la cara del Rajoy
Estrelleu-vos tots dos juntament amb els vostres seguidors, aixó és el que us mereixerieu un cop acabat aquest espectacle politico/mediàtic del Vistalegre 2. 
Ja duren massa els capitols de la tragicomedia de Podemos, i a mi particularment tota aquesta ràpida i repugnant transformació de Podemos, en cosa de tres anys, que ja forma part integral de la casta politica de l'Estat espanyol, m'anima més i més a mantenir-me en la meva posició abstencionista total quan es convoquen eleccions siguin del caire que siguin.
El dia 20-N del 2015, encara no sé ben bé el perquè, vaig decidir-me anar a votar Podemos, tot i que em contradeia a mi mateix com a abstencionista. Vaig fer-ho amb recel, és cert, però vaig votar-los. Llàstima de vot, perquè si hagués sabut en què es convertiria Podemos poc més d'un any desprès, ben cert que no els hagués votat.
Podemos és com un podium d'una modalitat diferent de la boxa, però que els resultats venen a ser els mateixos.
Un dels dos contrincants acaben, com a minim, amb un d'ells amb un ull ben morat i amb el cos ben baldat. Podemos ha caigut a la perversa i putrefacta trampa de la casta politica d'aquest país que en diuen España o Estado Español. I és que la merda s'ha escampat tant per arreu, que gairebé no pots donar quatre passes sense topar amb un o més cagallons pestilents i ben recents de la casta.
Pablo Iglesias ja va demostrar les seves incontrolables ambicions personals i de poder quan, 48 hores després del 20-N, ja reclamaba al PSOE la vicepresidència del nou govern, que mai va formalitzar-se, a més de demanar no sé quants ministeris i copetències guvernamentals.
Pablo Iglesias continua en la seva ambicionsa dinàmica actualment, quan adverteix als seus que de Vistalegre 2 ell en surt victoriós o se'n va.
Adéu noi, perquè sigui com sigui el meu vot ja no el tornareu a tenir, al marge del resultat que tingueu tu i l'Iñigo Errejón aquest cap de setmana. Retorno als meu principis abstencionistes que ja no tornaré a qüestionar-me a nivell personal. Ja no val la pena.
Ben mirat, que us diferència actualment del patètic PSOE, o del corrupte PP que al llarg dels propers dies serà denunciat per empresaris, els quals reconeixeran davant de la justicia espanyola haver pagat diners per a engreixar la caixa B del PP?.
La corrupció o la transparència d'un partit no es valora només per les qüestions econòmiques, sinó que també es valora pels signes evidents de moralitat i d'ética que degraden o engrandeixen un partit, a qualsevol partit.
Adéu nois, estrelleu-vos juntets. Haureu decepcionat a milers de possibles futurs electors. Adéu i tal dia farà un any.